diumenge, 28 de gener del 2018

Títols i col·laboradors al disc L'ou cost



1. Democràcia capada - Llibertat presos polítics!

2. El so de la tribu: veus de Micaela Torrente

3. Sota els downs (poema de Xavier Marí): Harmònica d'Artur Comas, segona veu d'Albert Sellers,
                              banjo d'Aleix Garriga.

4. Domini Màgic (poema de Joan Vinyoli): Els Brocs: baix de Víctor Reyes, bateria de Toni Lledó.
                         "home-griu": Jordi Urgell.  Gravat i mesclat per Xavi Vilà (Barcelona, 2009)

5. Vidres trencats (poema de Xavier Marí).

6. Hi ha una terra: bateria d'Alfons Bertran.

7. Valsot - Introducció a Crits i olles: trompeta de Sisco Garriga.

8. Valsot - Per aquestes contrades: sac de gemecs de Jordi Rosàs.

9. Valsot - Dolços records: veu de Micaela Torrente, pedal steel guitar d'Aleix G.

10. Valsot - Crits i olles (poema de Xavier Marí): violí de Quim Lamarca, sac de gemecs                                                         de Jordi Rosàs, veu de Micaela Torrente,pedal steel guitar d'Aleix G.
11. Tot torna.


Caràtula de Jordi Urgell  (urgellcomunicacio.cat)

Excepte en les especificades: guitarres acústiques i elèctriques, baix, percussions i veu d'Aleix Garriga.

Excepte les especificades, produït, gravat, mesclat i masteritzat per Aleix Garriga (Broc Produccions) a La Llar de folk, a folc lent. Sant Feliu de Codines, 2017-18. Trashtocat Records (Lluís O.).

Els primers agraïments van per tothom que ha fet possible aquest disc. I em sap greu no continuar per por de deixar-me algú.



Spotify

https://open.spotify.com/album/6OPF5i4Cm4Eqr7pDLhGdol?si=NMeUoUKmTcuUv5u25WDtag


 Doncs:

https://open.spotify.com/album/1qdqPnKKXou8s3nkkDCVHR?si=p8Jz9RbVRLaNIt3DZQV2yQ


Jugant a l'amor de Xavier d'Edimburg:

 https://open.spotify.com/album/1qX27weOA2wX2NkCXraM33?si=qqZRqPrpRUaQpWBRFbTG-g



divendres, 26 de gener del 2018

LLetres del disc L'ou cost



1. DEMOCRÀCIA CAPADA - LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS! 
     
Ja n’hi ha prou d’aquest color que jo
no he triat pas aquesta confusió.
L’art de la paraula ara l’heu
convertit en una cortina de fum.

T.  És evident que molts encara somiem
     malgrat el vostre arsenal.
     Què espereu de la pobra gent més innocent?
     Al final tot es veurà.

Del que sabeu més és llençar-nos
les promeses sense cap avalador.
S’encarrega el temps de diluir
i justificar raons per incomplir.




2. EL SO DE LA TRIBU      

Un vent més net
ara passa pel meu cap,
vaig perdent el desencís,
sembla que puc ser feliç,

vaig desfent-me dels neguits
que em va portar aquesta ciutat,
sempre m’he sentit salvatge
i ja és hora de tornar

T.   (T.1)  a buscar / (T.2)  que ha de ser / (T. 3) només      aquella unió ancestral, pura
                de les bèsties i el paisatge.
                Tota la terra comunal, lliure
                 i no hi ha cap vasallatge,
     (T.1 i 3) només el so de la tribu, ah, uuuh, ah, uuuh
                          el so de la tribu, ah, uuuh, ah, uuuh…

L’energia va creixent,
n’hi ha alguns que ja han explotat,
aguantem fins el final
o el trofeu será enterrat.

Vaig veient que sóc un més
entre aquesta multitud
que ara vol recuperar
el tresor més ben guardat



3. SOTA ELS DOWNS       (poema de Xavier d'Edimburg)

(helpless homeless)












Sota els downs jugant a l'amor
amb herbes i fils dilemes i dons.
Sota els downs cantant a vessar
paròdies d'amor sintaxi i colors.


Sota els downs morfemes de giny
gustos retrets esperat candor. 
Sota els peus clarors d'un oblit
pedres a mils... la desil·lusió.
 

T.  Sers que corren sols enmig dels desespers     
     són els il'luminats de la terra òrfena     
     caminant sense sentit amb el goig privilegiat de la nit.    
     I les llums esdevenen gel en les seves nits de fel.

Sota els downs neures pendents 
gestos dolents consideració.
Sota els clowns coses d'humors
versos candents carícies de prop.
Sota els downs conversos per fer 
estones de sol like a Rolling Stone.

Sota els vents històries valents crits de fraterns...
la revolució.



4. DOMINI MÀGIC    (poema de Joan Vinyoli) 


Despunten crits de fulles en els arbres,
esquinça un vol de grius el capaltard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M'allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
 
T.    el riu encès es precipita al mar,
       l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
       domini màgic, regne sublunar


 
5. VIDRES TRENCATS        (poema de Xavier d'Edimburg)
                                  
           
Vidres trencats a la vora dels llimbs,
acords de sirenes per no sentir crims.
Mares converses d’acòlits amb fills
sàvies cauteles carismàtics perills. 
Túniques blanques tacades de gerd
fingint pecat combregat a got verd.
Fumegen llums d’insígnies papals,
camises de feltre, (i) barrets doctrinals.

T. 1     Pomposes paraules al fred d’una ma,
           la recepció es tornarà a fer demà.

T. 2     (mones com la Lucy amb cavallers de pèl-ras
           escales avall per l’eterna ciutat).




6. HI HA UNA TERRA

Hi ha una terra prop la nostra, fa molts anys erem iguals
estimant nostres contrades no ens podien fer cap mal
tant poetes trobadors com romàntics cavallers
pagesetes, princesetes i grans dames de molt pes.

Entremig la gran riquesa, les muntanyes imponents
Pirineu del nostre cor, vell refugi dels guerrers
amenaça per als justos, males llengües i el papat
no acceptaven tolerància, no volien llibertat.

                Catalans i nobles càtars que lluitaren de bon grat
T. 1 i 2     s’hi jugaven mitja vida, en perill la dignitat
                humiliada occitània i retirats els catalans
                separats nostres destins a la sort dels anys i panys.

A dalt tenen grans paisatges però la llengua és marginada
a baix conservem la llengua però també està amenaçada
tenim un país malmès pel progrés més malentès
cal lluitar, cal protestar i la il·lusió recuperar.

T.3        Hi ha una terra prop la nostra, fa molts anys erem iguals
  estimant nostres contrades no ens podrien fer cap mal
              tant poetes trobadors com romàntics cavallers
  pagesetes, princesetes i grans dames de molt pes.



7.-8.-9.-10. VALSOT :
 INTRODUCCIÓ A CRITS I OLLES (instrumental, trompeta)

 PER AQUESTES CONTRADES
   

Les comarques més properes a Can Fanga
tenim por de massa ciment,
queda poca terra plana que respira
i l’urbanisme ens tracta molt malament,

hi ha pocs joves que saben cuidar-la
i molts que hi fan especulació,
aquests últims deixen que el gris avanci,
que cada cop quedi menys verd i marró.

Aquí de cases no en manquen,
porteu els grans centres ben lluny
i no us vengueu o ens prengueu camps i boscos pel golf
que ens cal l’aigua per la terra i el futur.
No ens calen més carreteres,
hi ha camins per unir aquestes valls
i molts trens oblidats que no farien fum
i serien projectes de futur.

El cel blau que tants dies tenim amunt
no es mereix tants reflexos de gris
i els verds falsos imposats per jardins impostors
s’han anat menjant l’alzinar tant tupit



DOLÇOS RECORDS

Dolços records, dolços records, dolços records, dins del meu cor. 


CRITS I OLLES               (poema de Xavier d'Edimburg)


Dòmino a la taula, el joc pren sa mida
botifarra i vida domina la faula.
No et troquis les parts i tira aquesta d’asos
que de bordegasos en són plens a cabassos.

Un pam i dos nassos, esteu tips dels vagarros
ha entrat l’home dels passos a robar-nos tres nusos

No desfeu els tenaços, que ja va sent hora
de pagar la broma amb aquests euros dusos.
I no oblidis esteta que per molta trompeta
cal dur sempre careta lligada amb fulaneta.

I un dia serà que els nois es faran homes
i les noies hummmmmm, (i) a cada qual un nus al coll…
Que vol dir un interrogant, i a veure quina estona més flagrant.
(faig com per si si esdevinc...

Un pam i dos nassos, esteu tips dels vagarros
però de bergant és el ritme  que tinc.)        
             



11. TOT TORNA


Tants anys adormit, tants anys renegant, dels costums dels humans.

Els errors m’han portat a reconèixer-me un més que viu divagant entre el seny i el desig.



Quan un sentiment et ve de ben lluny poc s’hi pot fer per amagar-lo del tot,
algun dia torna a brollar i més fort quan més se’l tapa, només cal confiar que una altra part et mirarà de igual a igual.

Això et despertarà, després només quedarà caminar...